úgric

m
adj
Lingüística i sociolingüística

Dit del subgrup de llengües de la branca fino-úgrica de la família uraliana que comprèn l’hongarès i l’ostiak (o khanti) i el vogul (o mansi), parlades, aquestes dues, pels pobles homònims, al territori siberià comprès entre l’Ural i l’Obi, a l’okrug nacional dels Khantis i dels Mansis.

Les llengües úgriques, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal (“conjugació determinada o objectiva”) i pel fet que el predicat nominal rebutgi el verb copulatiu a les terceres persones del present d’indicatiu. El conjunt úgric desconeix el verb de negació, típic dels restants idiomes uralians.