Fill del primer president i fundador de Kenya Jomo Kenyatta, estudià ciències polítiques a l’Amherst College (Massachusetts, Estats Units) i, de retorn a Kenya, treballà en les empreses de la seva família, una de les més riques del continent africà i de les més influents a Kenya. Els anys noranta entrà en política amb el suport de Daniel Arap Moi, successor del seu pare des del 1978, que, en acabar el mandat, apadrinà Kenyatta en les eleccions a la presidència, les quals perdé contra Mwai Kibaki. Al desembre del 2007 concorregué com a candidat en les eleccions presidencials, que estigueren marcades per una gran violència (més de 1.500 morts i uns 350.000 desplaçats) i una gran confusió. Al febrer del 2008 govern i oposició arribaren a un acord per a compartir el poder, i en el nou executiu Kenyatta ocupà els càrrecs de vice-primer ministre (des de l’abril del 2008) i, fins al gener del 2009, de ministre de Comerç i, des d’aquesta data, de Finances. Al maig del 2012 abandonà l’oficialista Unió Africana Nacional de Kenya (KANU) i formà un partit propi, l’Aliança Nacional (TNA). Guanyà les eleccions presidencials del març del 2013 amb poc més del 50% dels vots. La denúncia per frau del seu rival, el fins aleshores primer ministre Raila Odinga, fou rebutjada pels tribunals, i Kenyatta accedí a la presidència a l’abril. A l’octubre del 2014 declarà davant del Tribunal Penal Internacional com a presumpte responsable de crims contra la humanitat durant les eleccions de l’any 2007, acusacions incoades al gener del 2012 i que afectaven càrrecs de la cúpula de l’Estat kenyà, com el vicepresident William Ruto. Al desembre li foren retirats els càrrecs provisionalment per falta de proves, enmig d'una gran polèmica.
Uhuru Kenyatta