En l’etiologia d’aquesta malaltia intervenen factors locals (isquèmia, secreció àcida, barrera mucosa, etc) i constitucionals predisposants (hàbit astènic, grup AB0, etc). Clínicament es manifesta per epigastràlgies a temporades estacionals, amb cremor que calma amb la ingestió alimentària i d’àlcalis. La diagnosi és efectuada per la clínica del malalt i per exploració radiològica amb suspensió de bari o per endoscopi. La determinació de la clorhídria basal i després d’estímuls histamínics i la determinació de la gastrinèmia per radioimmunoassaig són tècniques recents que faciliten la comprensió fisiopatològica de la lesió i ajuden a indicar, si s’escau, un determinat tipus d’intervenció quirúrgica. Les principals complicacions de l’úlcera pèptica, que pot ésser gàstrica o duodenal, són l’hemorràgia, la perforació i l’estenosi pilòrica (en l’úlcera pilòrica o duodenal). El tractament de l’úlcera és inicialment mèdic (repòs, dieta adequada, antiàcids, protectors de la mucosa, antisecretors, etc) i quan aquest fracassa cal el tractament quirúrgic (vagotomia, antrectomia, gastrectomia parcial, vagotomia amb gastroenterostomia, etc).
f
Patologia humana