Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excel·leix pel seu giny i per la seva astúcia. A l’Odissea, poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien: Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia, el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven la muller, Penèlope, i li menyspreaven el fill, Telèmac. Figura molt celebrada a l’antiguitat clàssica, és present en moltes llegendes i en l’obra dels escriptors més diversos: des d’Hesíode, Píndar i els tràgics —que li demostren una certa aversió— fins als filòsofs (que el consideren el model del savi), Polibi i els escriptors llatins, sobretot Virgili, que, a l’Eneida, li atribueix l’ordit del Cavall de Troia. L’art el representà sovint en ceràmiques, pintures, relleus i mosaics. A la literatura també és constantment present: a l'Infern de la Divina Commedia dantesca, a la Circe de G. Belli, a La glòria d’amor de Bernat Hug de Rocabertí, al Raonament de Telamó e de Ulixes... de Roís de Corella, al teatre de Lope i Calderón i a l’obra de Ronsard, Hauptmann, Kazandzakis, Llorenç Moyà, etc. Així mateix, diversos compositors han glossat les seves aventures, com C. Monteverdi en l’òpera Il ritorno d’Ulisse in patria.