ulmàcies

f
pl
Botànica

Família d’urticals composta per arbres caducifolis, de fulles simples, alternes i sovint asimètriques, de flors petites, unisexuals o hermafrodites, agrupades en cimes o solitàries, i de fruits en sàmara o en drupa.

Inclou unes 120 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades, de les quals es troben als Països Catalans el lledoner (Celtis australis), l'om (Ulmus minor) i l'oma (U.glabra).