ultra

f

m

adj

Història

Política

Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.

A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió. Molt influents durant el govern Villèle (1821-28), foren derrotats en la revolució del 1830. Més recentment (1954-62), aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa. A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos de la dictadura del general Franco (ultradreta).