ultracorrecció

f

Lingüística i sociolingüística

Interpretació d’una forma correcta de la llengua com si fos incorrecta i restitució a la forma que ha estat tinguda per normal.

Per exemple, malalt és una ultracorrecció històrica per malaut  <  llat malehabitu, a causa de l’analogia amb alt  <  llat altu, pronunciat impròpiament aut. També creuat per croat i malejable per mal·leable.