D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase col·loidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari. La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió. La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar. En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pel·lícules molt fines de nitrat o acetat de cel·lulosa, policarbonats o tefló. Els seus porus tenen un diàmetre d’entre 0,45 μm i 0,22 μm, i permeten separar del medi de suspensió els bacteris més petits, virus de totes mides i moltes macromolècules.
f
Química