Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família. Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno (en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P. Mascagni), l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera. Aquesta fou Mala vita (1892), una obra intensament verista. Després de compondre Regina Diaz (1894) assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier (1896), obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià. Fedora (1898) és l’altra òpera d’U. Giordano que encara es representa actualment. Les obres compostes des del principi del segle XX, com ara Siberia (1903), Madame Sans-Gêne (1915) o La cena delle beffe (1924), tingueren en canvi un èxit menor i poc durador. El 1929 compongué Il re, la seva darrera òpera. Les cançons, obres corals i orquestrals o de cambra representen una part molt marginal de la seva producció, centrada quasi exclusivament en el gènere operístic.