Estudià filologia, col·labora en la premsa escrita i treballa com a traductor al Centre d’Estudis Labayru. La seva primera novel·la, SPrako tranbia (‘Un tramvia a SP’, 2001), fou una autèntica sorpresa dins del panorama literari peninsular quan, per la joventut del seu autor i l’originalitat del seu estil, fou guardonada amb el Premio Nacional de narrativa 2002. Ha continuat la seva obra narrativa amb Van't Hoffen ilea (‘El pèl de Van Hoffen’, 2003), Vredaman (2005) i Londres kartoizkoa da (‘Londres és de cartró’, 2009). També ha publicat teatre, Doministiku egin dute arrainek (‘I els peixos estornudaren, 2008).