Hom sol distingir entre unió lògica, quan els elements integrats no són físics ni reals (com és el cas de la unió de subjecte i predicat en el judici), i unió real, en cas contrari; hom parla també d'unió gnoseològica per referir-se, per exemple, a la de subjecte i objecte, a la de consciència i món, etc. Ultra les diverses modalitats d’unió (pura juxtaposició, barreja —simple mescla o fusió positiva—, coordinació, sèrie ordenada, unió orgànica, estructural, etc.), cal esmentar també com a tipus peculiars, entre altres, la unió hipostàtica, la unió substancial, en contraposició a la simplement accidental o àdhuc modal, i la unió mística (èxtasi).
f
Cristianisme
Filosofia
Lògica