De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya, mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu. Encapçalada per J.Farré i Escamilla, T.Porta, M.Surribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç. Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera (22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936), dirigit per Arcadi de Larrea i Palacín.