Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit. Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau. Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen (1916-22 i 1928-30) i Marcelo Torcuato de Alvear (1922-28) com a presidents. En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i la UCR Intransigente, amb Arturo Umberto Illa i Arturo Frondizi com a presidents en 1963-66 i 1958-62, respectivament. Raúl Alfonsín fou el primer president després de la dictadura (1983-89). Posteriorment, aliat amb el Frente País Solidario (FREPASO), Fernando de la Rúa obtingué la presidència el 1999, fins el 2001. Actualment és un partit de centreesquerra amb accent populista.