Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús. Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes. Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró, consistent en un estri, aparell, etc., que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat. Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc., que eren conservats en llocs tancats.
Principals unitats de mesura internacionals
Per a la mesura del temps ha estat utilitzat des de molt antic el fenomen de rotació de la Terra, el moviment de la Lluna o del Sol, etc., que constituïen, així, patrons naturals de temps. Les diverses unitats, però, en general eren variables d’un lloc a l’altre, i això feu que anés sorgint la idea d’establir un sistema d’unitats úniques i universals que, a més, emprés el sistema decimal per a definir els diferents múltiples i submúltiples de cada unitat. Així, el 1791 aparegué a França el sistema mètric decimal, que lentament anà imposant-se a diversos països europeus i actualment és vigent a gairebé tot arreu, tret dels països anglosaxons, que encara conserven llur sistema antic, que van substituint, però, lentament, per aquell. Més tard hom veié la necessitat de definir més unitats per a tots els conceptes físics coneguts, i així sorgiren els diferents sistemes d’unitats, inicialment només utilitzats en mecànica.
Mitjançant l’anàlisi dimensional hom pot veure que cal escollir tres unitats fonamentals, i les altres resulten ésser derivades d’aquestes. Aquests sistemes són anomenats absoluts. Hom pot triar longitud, massa i temps; aquest és el cas del sistema CGS i del Giorgi o MKS. Hom pot escollir també longitud, força i temps, com ocorre en el sistema pràctic o tècnic o en el sistema anglosaxó.
Durant el segle XIX, en estudiar i mesurar els fenòmens elèctrics i magnètics, hom volgué aplicar els sistemes d’unitats mecànics per a mesurar aquelles magnituds, i així aparegueren els sistemes CGS electroestàtic i electromagnètic i el MKSA, com a ampliació del MKS amb una quarta unitat elèctrica. Aquest darrer és el que ha estat proposat com a únic a utilitzar internacionalment en física i, a més, hom hi ha incorporat d’altres unitats, a fi de fer-lo vàlid per a tots els camps de la física. El sistema així constituït, amb 7 unitats fonamentals, ha estat anomenat sistema internacional d’unitats (SI).