unitat de control

f
Electrònica i informàtica

Part del maquinari d’un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la; també pot dirigir l’ordre i la successió temporal de diverses operacions.

Tot perifèric, o grup de perifèrics, en requereix una, i és considerada una de les parts de la unitat central. Essencialment, realitza les funcions de seleccionar les instruccions de la memòria central i l’activació de la unitat aritmètica, per realitzar les operacions especificades. En primer lloc la unitat de control selecciona una instrucció de la memòria i l’emmagatzema en un dels seus registres on és descodificada per tal d’esbrinar l’operació aritmètica o lògica que hom ha de realitzar, i també les posicions de la memòria que han d’intervenir; aleshores la instrucció és executada i produeix les operacions seleccionades. El temps necessari per a realitzar una instrucció normalment és el temps per a seleccionar-la més el temps necessari per a executar-la. Aquest cicle (seleccionar, descodificar i executar) es repeteix per a totes les instruccions del programa a alta velocitat. Una altra funció de la unitat de control és la generació cronometrada dels impulsos que controlen les activitats de molts dels circuits del sistema i que asseguren que cada instrucció ocupi un període determinat de temps. La unitat de control també coordina les activitats de les altres unitats, incloses les unitats perifèriques que generalment s’activen mitjançant les instruccions del programa de l’usuari. Així, per exemple, les errades del programa són senyalitzades gràcies a la unitat de control a través de la consola per on l’usuari pot corregir-les. En els sistemes amb algun grau de temps compartit, la unitat de control coordina diverses operacions perifèriques mentre les dades són processades en la unitat central. En el camp del temps real la unitat de control coordina el servei d'interrupcions entre els diferents terminals.