Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc. Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits. No representaven el lloc, sinó les persones. Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas; es convocaven en uns llocs a toc de campana, en altres amb so de corn o trompeta o bé per via fos. El punt de reunió de l’assemblea era l’acostumat en cada lloc, en general al cementiri o a la sagrera, i, en indrets marítims, a la platja o a la torre o força. Hi podien assistir tots els caps de casa que no tinguessin taca d’indignitat; en general només hi concorrien els homes, i l’escrivà que havia llevat acta de la reunió passava després al domicili de les vídues per a recollir llur conformitat; en alguns indrets, quan el problema es presentava urgent, portaven a terme les primeres gestions els obrers de la parròquia, i cessaven en aquelles tan bon punt es reunia la universitat, de manera que aquesta era una reunió circumstancial dels habitants. Si la gestió encomanada ho exigia, també s’elegien un clavari i uns oïdors de comptes eventuals, amb facultats reduïdes a l’administració accidental que pervenia d’aquella. En llocs de règim baronial, les universitats de cada parròquia elegien els síndics que havien de formar part de la Universitat del terme del castell o de la batllia. A voltes es reunien en universitat separada zones o barris d’una mateixa parròquia, quan hi havia contesa d’interessos entre ells; també es donava el cas que, per resoldre sobre matèria d’interès comú, es reunissin conjuntament les universitats de dues parròquies. El sistema d’universitat eventual anà evolucionant, principalment a la segona meitat del s. XVI, en què anaren donant-se privilegis per constituir-se universitat orgànica i permanent (universitat 3 2).
f
Història