Universitat de València

Claustre de la Universitat de València

© Fototeca.cat

Institució d’ensenyament superior de València.

L’ensenyament universitari fou establert a València, després de diverses temptatives, el 1499. A instàncies dels jurats i de l’arquebisbe Pere Lluís Borja, Alexandre VI atorgà la butlla de fundació al gener del 1501, i al febrer del 1502 un privilegi de Ferran II confirmava la seva fundació. La ciutat era patrona de la universitat, nomenava el rector i els catedràtics i aprovava disposicions per al seu funcionament. Suspengué les seves activitats entre el 1522 i el 1523, a causa de la guerra de les Germanies. El 1525 fou nomenat rector vitalici J.Salaia, que dominà les escoles fins a la seva mort. Al s. XVI, d’entre els catedràtics cal esmentar sobretot L.Collado, de medicina, i J.A. Estrany i M.J.Ledesma, de grec. El 1561 foren promulgades unes noves Constitucions , en les quals s’augmentaven les càtedres. Tingué diverses ajudes pontifícies: el 1564 Pius IV concedí 500 lliures sobre el bisbat de Cartagena, el 1586 Sixt V atorgà les rendes catedralícies de la pabordia de febrer i creà 18 càtedres de lleis, cànons i teologia. Més endavant, per butlla d’Innocenci X (1649), foren reduïdes a 10 les càtedres sostingudes per l’Església. Les butlles pontifícies assenyalen les línies generals de l’estructura universitària, que eren concretades per les constitucions i per l’ús i el costum. El claustre major era format per sis jurats, síndic, racional, advocats i escrivà de l’ajuntament, el canceller —l’arquebisbe o el seu delegat—, vicecanceller, dos canonges de la catedral i el rector, que era un altre canonge. El canceller pontifici tenia potestat per a atorgar els graus de doctor, mestre en arts o batxiller, però la ciutat nomenava els catedràtics des del 1634, després d’una oposició pública. També nomenava el rector, que tenia autoritat sobre professors i alumnes, però que no gaudia de l’extensa jurisdicció del de Salamanca. Una de les grans figures de l’època fou P.J.Nunyes i Melcior de Villena, que fundà el col·legi del seu nom. Altres col·legis foren el del Corpus Christi, fundat per l’arquebisbe Juan de Ribera, i el de la Presentació, fundat per Tomás de Villanueva. Arran de la guerra de Successió, fou suprimit el patronat municipal (1707), que no fou retornat fins el 1720, en canvi de la cessió de les aules de gramàtica a la Companyia de Jesús. El 1733 foren traduïdes i posades al dia les antigues constitucions. L’ensenyament es recuperà al llarg del segle; els matemàtics Coratjà i Tosca, el jurista Maians o el naturalista Berni foren continuats per A.Piquer. El 1786 fou redactat un nou pla d’estudis, inspirat pel rector V.Blasco, nomenat a perpetuïtat pel rei, segons el qual es volia distanciar la Universitat del municipi i de l’arquebisbe mitjançant l’establiment d’unes dotacions fixes i la modificació del sistema d’oposicions. Millorà les instal·lacions, creà el definitiu jardí botànic i establí la càtedra de clínica. El jurista J.Sala i la labor clínica de F.Miquel són testimoni d’aquesta florida. Durant el s. XIX els successius canvis de plans decretats des de Madrid en canviaren la fisonomia. Així, el 1843 fou suprimida la facultat de medicina, que, instaurada de nou més tard, aconseguí un alt nivell, amb J.Casany i Rigla i J.B.Peset i Vidal. En dret cal destacar E.Pérez i Pujol i Santamaria de Paredes. A partir del 1904 hom intentà d’aconseguir l’autonomia universitària; l’any 1919 fou publicat un avantprojecte, però finalment no s’aconseguí, a causa de la Dictadura de Primo de Rivera. Focus de republicanisme, després de la guerra del 1936-39 fou sotmesa a depuració i al nou totalitarisme. Durant el franquisme es produí la massificació estudiantil i es crearen noves facultats, com la d’econòmiques, i centres universitaris a Castelló de la Plana i a Alacant, delegació que el 1979 es transformà en universitat independent. Amb el restabliment de la democràcia a l’Estat espanyol passà a ésser tutelada per la Generalitat Valenciana i adoptà (1985) uns nous estatuts. El curs 2005-06 la Universitat de València oferia 66 titulacions oficials i diversos programes de doble titulació. El 2005 la universitat disposava de 18 centres (facultats i escoles) i tres campus (Burjassot, per a les facultats de ciències, Blasco Ibáñez per a les humanitats i Tarongers per a les ciències socials).