Comprèn els semicantons sobirans d'Obwalden, a l’W, més gran i menys poblat (491 km2; 32 225 h [est 2000]), i de Nidwalden, a l’E, més petit i més poblat (276 km2; 37 657 h [est 2000]). Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S (Titlis, 3 243 m). És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons. La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància; si bé a Obwalden ocupa encara el 14,5% de la població activa, en general ha cedit el lloc a la indústria (concentrada sobretot a Niderwalden, on hi ha producció de maquinària i indústria aeronàutica a Stans) i als serveis, molt especialment al turisme tant d’estiu com d’hivern. És important la producció d’energia hidroelèctrica. Els principals centres urbans són Sarnen (8 700 h [est 1994]), capital d’Obwalden, i Stans (6 500 h [est 1994]), capital de Nidwalden. La població és de parla alemanya i de confessió catòlica. El 1291 signà, juntament amb Uri i Schwyz, l’Aliança Eterna (Ewiger Bund) contra els Habsburg, inici de la Confederació Helvètica. Aconseguí carta de franquícia el 1309. El 1333 se separaren les valls de Sarnen i de Stans, origen dels dos semicantons actuals. Durant la Reforma, Obwalden i Nidwalden restaren fidels al catolicisme, i el defensaren amb armes en les posteriors guerres de religió. El 1845 s’uniren a la lliga del Sonderbund, de tradició catòlica i vindicadora de la independència cantonal. Llur administració es regeix encara per les seculars Landsgemeinden (assemblees comunals).