Documentada des del període d’Al-'Ubaid (4300-3500 aC), conserva del següent, Djemdet Nasr (3100-2700 aC), un gran cementiri. Amb la dinastia I d’Ur (~2575-2460 aC), esdevingué un dels principals nuclis de població de Sumer. Sotmesa (~2480 aC) per Eannatum de Lagaš, hagué d’acceptar l’hegemonia de la dinastia III d’Uruk (~2371-2347 aC) i el domini d’Accad (2371-2191 aC) i dels gutis (2240-2120 aC) abans d’arribar al cim del seu poder amb la dinastia III d’Ur (2113-2006 aC), la qual unificà Sumer. Enderrocada i saquejada pels elamites, caigué després sota la dominació de la dinastia d’Isin (2017-1794 aC) i la de Larsa (2025-1763 aC). Ur fou restaurada pels cassites (1592-1160 aC), els neobabilonis o caldeus (625-538 aC) i els perses (539-331 aC). Fou abandonada a l’època grega (331-317 aC), però en els primers segles de l’era cristiana encara era habitada.
Les excavacions han aconseguit restes nombroses i importants: el zigurat, que tenia tres pisos (20 m d’alçària) en la dinastia III, època en què fou construït sobre edificis del període de Djemdet Nasr, i set en el neobabilònic (49 m d’alçària); el temple i el pati de Nannar, i el santuari de Ningal, construccions de la dinastia III, restaurades posteriorment en el període de Larsa, en el cassita i en el caldeu; tombes reials de la dinastia I d’Ur, on foren trobats gran nombre d’objectes i restes humanes i d’animals, fet que prova la pràctica de l’enterrament sati (sacrifici de cortesans i criats perquè servissin llur sobirà a l’altra vida) entre els sumeris; i, finalment, hipogeus de la dinastia III d’Ur. Fora de la vila, hom ha descobert un barri de l’època de Larsa, un altre del període neobabilònic, el temple d’Enki, el palau de Nabonid i un santuari caldeu. Identificat el tall per Taylor (1854), la ciutat fou excavada per Hall (1919) i per Woolley (1922-34).