La seva família es traslladà a Barcelona el 1894, on estudià amb Pere Carbonell i Huguet. Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand (1913), a Munic. El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona. Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats. El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics. Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes, tema que el portà a molts altres països de l’Amèrica Llatina i a Califòrnia. La col·lecció d’aquests retrats, que intitulà El Món, té una gran rellevància dins la seva obra. Retratà també personalitats, entre les quals Diego Rivera (1931). El 1937 s’establí a El Paso, on realitzà el monumental Cristo Rey, acabat el 1940, de 13 m d’alçada, a la muntanya del mateix nom. Continuà la seva obra a diversos països de l’Amèrica Llatina fins el 1944, que de nou a El Paso exercí la docència a la Universitat de Texas i hi residí fins a la mort. El 1949 es nacionalitzà nord-americà. La seva obra evolucionà del classicisme a una expressió sintètica aconseguida amb economia de mitjans.