Situada a una altitud de 451 m, a la vall mitjana del riu Metauro, a 36 km de Pesaro al SW, és un important centre comercial i agrícola, amb indústries de la ceràmica, seda, etc. És seu arquebisbal, i té universitat. Notable municipi romà ( Urbinum Metaurense ), pertangué a l’Església (756), i més endavant a la família Montefeltro. Feu comtal l’any 1213, sota el seu domini augmentà poderosament i fou el centre d’un gran estat, transformat en ducat el 1443. Durant el s. XVI pertangué als Della Rovere, i el 1631 passà a l’Església. Del 1808 al 1814 s’integrà en el regne d’Itàlia, i el 1860 passà a l’estat. Dels monuments gòtics cal destacar les esglésies de San Francesco, de San Domenico i de Sant'Agostino. Però fou el Renaixement el període que configurà el caràcter de la ciutat, sobretot a causa de la cort dels Montefeltro. Es conserven restes del recinte emmurallat del 1507. Hi ha nombrosos palaus i esglésies, com la catedral, del s. XV, l’interior de la qual fou reconstruït al s. XVIII i la façana fou acabada al s. XIX. El monument més important és el Palazzo Ducale, iniciat el 1444 i transformat el 1465, centre artístic de primer ordre per l’acció del duc Frederic, que protegí escultors, pintors (entre els quals Piero della Francesca, P.Berruguete, Botticelli, etc) i altres artistes. Actualment és seu de la Galleria Nazionale delle Marche. Hi ha també un museu notable a la casa nadiua de Rafael.
El Palazzo Ducale d' Urbino
© Fototeca.cat