ureotèlic
| ureotèlica

adj
Biologia

Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.

És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic: peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades (mamífers). Els invertebrats aquàtics excreten amoníac.