Uri

Cantó del centre de Suïssa.

La capital és Altdorf (8 300 h [1994]). És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard. El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N. La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix. La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme (especialment els esports d’hivern) són les branques principals. És també important la producció d’energia hidroelèctrica. La població (33 h/km2) és de llengua alemanya, i un 8% és estrangera. El territori fou donat per Lluís el Germànic a l’abadia de Fraumünster (Zuric), i depengué successivament de Lenzburg, Zähringen i Habsburg. El 1231 aconseguí carta de franquesa. Juntament amb Schwyz i Unterwalden, clogué (1291) una Aliança Eterna (Ewiger Bund) contra els senyors d’Habsburg, origen de la Confederació Helvètica. Durant els s. XVI-XVII esdevingué, juntament amb Lucerna, centre de la Contrareforma. Envaït per les tropes de la Revolució (1798), s’integrà al nou cantó de Waldstätten. L’acta de Mediació napoleònica li retornà la independència cantonal. El 1848 rebutjà la constitució federal. El 1925 deixà de celebrar l’Assemblea Comunal (Landgemeinde). Uri és la pàtria del llegendari Guillem Tell.