uropèltids

m
pl
Herpetologia

Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, de longitud inferior als 60 cm, caracteritzats pel fet de tenir el cap petit i no diferenciat del coll, els ulls molt petits, amb la pupil·la circular, el tronc cilíndric, rabassut i poc flexible i la cua molt curta.

Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents. La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau. En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium, té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en el gènere més evolucionat (Rhinophis), etc. Ovovípars, s’alimenten de cucs de terra i d’insectes. Són endèmics de l’Índia i de Sri Lanka, i habiten a les muntanyes boscoses entre els 1 000 i els 2 000 m d’altitud.