ús

m

Dret

Forma del dret consuetudinari inicial del costum, que sol conviure com a supletori amb algunes lleis escrites.

Es diferencia del costum perquè no s’imposa amb un caràcter imperatiu, bé que és acceptat per les parts. Constitueix sovint una bona font d’interpretació jurídica i, de fet, la llei en reconeix la vigència quan manca una norma legal exacta aplicable a un punt controvertit.