El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca. El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt. al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paral·leles de direcció ibèrica NW-SE (serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1.306 m alt.). El 40% del terme és ocupat per boscs de pins (5.800 ha) i matollar (4.200 ha), a les parts més muntanyoses. Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme: 14.000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts i del riu; l’agricultura és la típica de l’altiplà: cereals (1.000 ha de blat i 2.000 ha d’ordi) i, sobretot, vinya, que forma una veritable monocultura, amb 9.000 ha (Utiel és un dels grans productors de vi del País Valencià i dels Països Catalans). A l’horta, poc important, hom conrea patates, cebes, blat de moro i hortalisses. La ramaderia de llana complementa l’agricultura. La cooperativa vinícola és una de les més grans de l’Estat espanyol. Les petites activitats industrials (confecció, taulers, alcohol, mobles) no minven el caràcter agrícola de la seva economia. El comerç s’hi ha desenvolupat moderadament i ha motivat que, en part, Requena fos desplaçat com a centre comarcal, per la seva posició més cèntrica. La població augmentà ràpidament al llarg del segle XIX, en passar d’una economia ramadera extensiva a la vinícola i cerealística, i arribà a una densitat superior a 50 h/km2 el 1920; des d’aleshores, i amb lleus oscil·lacions, s’ha mantingut estancada, amb emigració cap a València.
La ciutat (10.429 h agl [2006]; 735 m alt.) és a l’esquerra del riu Magre. L’església parroquial (l’Assumpció) fou bastida en 1517-48, amb reminiscències gòtiques i columnes helicoidals similars a les de Villena. La casa de la ciutat és del 1788. El convent de franciscans (s. XVII), on hom instal·là posteriorment un hospital, fou ocupat pels escolapis el 1869; en el dels mercedaris (1665) s’instal·laren les germanes de Santa Anna.
La població és d’origen islàmic (Torrutiel); fou definitivament conquerida per Castella el 1219, i fou agregada al bisbat de Conca. Depengué de Requena fins el 1355, que Pere I la independitzà com a vila a fur de Conca. Enric I donà la senyoria als Albornoz, però la població es redimí el 1390 i passà a la corona. Hi hagué enfrontaments armats amb Xelva, en crear-se aquest vescomtat, per raó de límits. El 1455 Enric IV donà la vila al marquès de Villena, fet que motivà una protesta, convertida en rebel·lió el 1475, fins que el 1480 Isabel I la reincorporà a la corona. Al llarg de l’edat mitjana i moderna fou un poble ramader; tenia 400 cases a l’inici del segle XVI. Fou cap del corregiment d’Utiel del 1630 al 1834. Felip IV, en una estada a la població, li donà el títol de ciutat (1645). La nova orientació econòmica del s. XIX i la necessitat d’exportar el vi de la comarca a través del port de València foren decisives per a la incorporació voluntària al País Valencià el 1851. El ferrocarril Utiel-València (actualment de València a Madrid) fou creat amb aquesta finalitat.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Las Casas, Los Corrales, Las Cuevas i la Torre, i el santuari del Remei.