Començà a estudiar medicina, però, acusat d’activitats dissidents i de desobediència durant el servei militar, fou arrestat i apartat de la universitat. Amb la reunificació (1989) reprengué la carrera, i un cop acabada, començà a exercir en una clínica de la seva ciutat. El 2004 abandonà la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a escriure. A banda d’assaigs, poemes i narracions, és autor de les novel·les Der Hecht, die Träume und das Portugiesische Café (‘El lluç de riu, el somni i el cafè portuguès’, 2000), Der Schlaf in den Uhren (‘El somni en els rellotges’), obra no publicada amb què el 2004 guanyà el premi Ingeborg Bachmann, Der Eisvogel (‘L’ocell de glaç’, 2005) i Der Turm. Geschichte aus einem versunkenen Land (‘La Torre. Història d’un país enfonsat’, 2008), ambiciós retrat de les elits de l’antiga RDA guardonat amb el Deutschen Buchpreis.