vacceu
| vaccea

f
m
Història

Individu d’un poble preromà establert a les planes centrals del Duero fins als voltants de l’Esla.

Entre les seves ciutats són citades Pallantina (Palència) i Cauca (Coca). Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics. Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema col·lectivista. Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després.