vaikhānasa

*

f

Hinduisme

Antiga secta vixnuïta del S de l’Índia que rep el nom del riṣi Vaikhanas i que era integrada sobretot per ascetes d’ambdós sexes, que deixaven la vida solitària per dedicar-se a la cura dels temples i que posaven l’accent en la devoció i la conducta pura.

Existent al Dècan encara al s. VII, ha deixat l’emprempta pròpia en la iconografia i arquitectura religioses. Hom continua observant-ne el ritual a la majoria de temples vixnuïtes del S de l’Índia, com a Kānchipuram i a Srīperumbūdūr (Tamil Nadu) i a Venkatésvara (Andhra Pradesh).