El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda, que l’exercí des del 1577. Després de la seva mort el succeí (1589) el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza. Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa. Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya, cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658). Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el 1664, el succeí en el càrrec el seu fill Ferran de Valda i de Castellví, que ja ocupava el càrrec des del 1661. Mort el 1680, el succeí el seu fill Pere Ignasi de Valda i Figuerola, marquès consort de Busianos, però fou ja el darrer membre de la família que l’exercí puix que en fou destituït amb la Nova Planta. Família de prestigi dins el món literari valencià, se'n destacaren també, com a poetes, dos fills naturals de Ferran Llorenç, legitimats, Victorià de Valda i sobretot Joan Baptista de Valda (1612-1668), doctor en lleis (1632), advocat del municipi de València, que exercí la secretaria de la ciutat a la mort de Marc Antoni Ortí i Ballester (1661) —i continuà el Llibre de les assistències dels senyors jurats de la ciutat—, participà a les acadèmies literàries valencianes des del 1659, publicà una relació de festes del 1663, i el 1667 un tractat jurídic sobre el fet que la minoritat no impedia d’exercir oficis públics.