Valdemar I de Dinamarca

el Gran (snom.)
(?, 1131 — Vordingborg, 1182)

Rei de Dinamarca (1157-82).

Fill de Canut Lavard, duc de Slesvig, el qual succeí en el ducat, i besnet del rei Sven II. Lluità contra els vendes, els ocupà l’illa de Rügen i els cristianitzà per la força. Vassall de l’emperador Frederic I, acceptà l’antipapa Víctor IV. El 1170 associà al tron el seu fill Canut VI. Fortificà el país i s’alliberà de la fidelitat a l’emperador instituint una monarquia autocràtica i hereditària.