Manuel Valentí i Forteza (Mallorca 1804 — ?) s’establí a Barcelona cap al 1825. El seu fill, Josep Valentí i Pomar (Barcelona 1854 — ?), continuà la casa. Fill seu fou Joan Valentí i Gallard (Barcelona 1886 — 1957), joier típicament modernista; vers el 1916 s’instal·là al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús; fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins; celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat; realitzà peces importants per encàrrec de la casa reial d’Espanya. Durant molts anys l’ajudà el seu germà Manuel Valentí i Gallard (Barcelona 1880 — 1969), que realitzà la majoria de models de cera de l’escultor Ismael Smith. L’establiment, però, havia estat traslladat el 1921 en una altra casa del mateix passeig de Gràcia, més avall, on Joan fou succeït pel seu fill Jaume Valentí i Operé (Barcelona 1920). Llurs joies tingueren l’estima de nombrosos clients del Principat i de fora, mercès a dissenys molt personals que anaren canviant de forma segons els gusts de l’època, des del Modernisme fins a les formes més esquemàtiques a partir dels anys trenta.