Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk. Publicà relats i novel·les de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida. Cal esmentar-ne Čelovek s etogo sveta (‘Un home d’aquest món’, 1961), Dengui dl’a Marii (‘Diners per a Maria’, 1967), Poslednij srok (‘El darrer termini’, 1970), Živi i pomni (‘Viu i recorda’, 1975), Proščanije s Mat'oroj (‘L’adeu a Matiora’, 1976) i altres, en les quals, allunyat del realisme socialista, dedica una atenció especial al món rural.
Tot i rebre el premi estatal de l’URSS (1977), les seves opinions sobre les repercussions de les polítiques agràries i industrials sobre la població rural i el medi ambient (fou un dels primers activistes mediambientals de l’URSS) li valgueren un període de marginació. Posteriorment publicà la novel·la Požar (‘Foc’, 1985) i rebé l’orde de Lenin. Tot i que durant la perestroika formà part de la Cambra de Diputats del poble instaurada per Mikhail Gorbačov, derivà cada cop més vers posicions involucionistes, autoritàries i antisemites, i des del seu accés al poder es convertí en un dels principals valedors intel·lectuals de Vladimir Putin.