Constituí el comtat de Valentinès, concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França. Convertit en ducat de Valentinès, fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual (1507) passà a la seva filla Lluïsa (morta el 1553). Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès. Després de retornar un altre cop a la corona, el 1642 fou atorgat al príncep Honorat II de Mònaco, i des d’aleshores esdevingué el títol dels hereus d’aquest principat.