En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa (que la separa de la vall de Meià, la seva continuació) i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics; el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa. La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger (909 m alt.); i, bé que penetra a la conca de Tremp obrint-se pas pel congost dels Terradets, l’antic camí escala el Montsec, pel coll d’Ares. El 1981 s’inaugurà la carretera del Doll, des de Camarasa fins a Sant Oïsme. Les vores muntanyoses de la vall són gairebé desproveïdes de vegetació i, a més de rodals de roures i d’alzines, hom només troba pastures que permetin la ramaderia a les zones més altes i humides. Les característiques climàtiques fan d’aquesta vall un enclavament d’agricultura mediterrània entre terres predominantment ramaderes. L’únic agrupament important és la vila d’Àger, dins el municipi de la qual és compresa gairebé del tot; només els antics termes de l’Ametlla de Montsec i Oroners, tocant a la Noguera Pallaresa, pertanyen al municipi de Fontllonga.
Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat