És una vall transversal pirinenca de relleu suau, regada pel curs alt del riu Bidasoa. Situada al vessant atlàntic dels Pirineus, té un clima oceànic molt humit (temperatura mitjana anual de 13°C i 1 500 mm de pluja anual), que dóna lloc a una gran extensió de praderies i boscs de faigs, castanyers i roures de propietat comunal. La població és disseminada, i es reparteix en quinze pobles: Almandoz, Aniz, Ariskum —de molta anomenada perquè hi viuen els cagots (cagot)—, Arraiotz, Amaiur, Azpilkueta, Berroeta, Ziga, Eluete, Errazu, Garzain, Irurita, Lekarotz, Oronoz-Mugaire i Elizondo. L’agricultura (blat de moro) i la ramaderia (bestiar boví, oví, porcí i cavallí) representen els principals recursos econòmics de la vall. La senyoria de Baztan fou creada cap a l’any 1025 per Sanç III de Navarra a favor de Semen Ochoaniz, senyor dels castells de Jaureguizar, Amaiur i Irurita. L’orde reformat de Sant Agustí hi establí nombrosos monestirs, com el d’Urdax, que el 1221 fou elevat a la categoria d’abadia. La vall lluità contra els exèrcits de la república francesa (1794); durant la guerra del Francès, Wellington en féu retirar el mariscal Soult. Fou baluard i refugi dels carlins; el pretendent Carles V dictà l’any 1834 el seu primer manifest al país des d’Elizondo. Conserva coves amb restes d’art paleolític.