Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus (2 753 m alt.) i el de la Dona (2 702 m alt.), i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix. L’alta vall (circ de Carançà), formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt (2 873 m alt.) i del Racó de Baix (2 787 m), al nord, pel pic de la Vaca (2 833 m) i, a llevant, pel pic de Bastiments o del Gegant (2 843 m). El paisatge canvia des dels 1 990 m, on comencen les gorges de Carançà, profundament encaixades al gneis del massís de coll Mitjà, les quals s’allarguen uns 5 km davallant prop de 1 000 m, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà (que drena la vall) amb la Tet a Toès (Conflent).