Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest. El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord. És drenada pel riu de Guadalest, afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià. D’antiga arrel morisca (400 focs de cristians nous el 1609), hi abundaven velles alqueries avui en curs de despoblació, o ja abandonades, com els poblets que es van esllanguint, víctimes de l’emigració cap a zones més turístiques. El 1981 entre els cinc municipis (Confrides, Benifato, Beniardà, Benimantell i el Castell de Guadalest) reunia 1 318 h en 121 km2. Formà la baronia i després el marquesat de Guadalest.