La vall de Josa (que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén) n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils (enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà) i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa (en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca) i del Collell (en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca). Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de Clotarons (als cingles de les Costasses) i de la serra del Verd, per formar el riu de la Vansa ; aquesta vall i terme de Tuixén es comunica amb el Berguedà (Gósol) pel coll de la Mola i amb el Solsonès (vall de Lord) pel coll de Port. Aigua avall del molí de la Farga, la vall torna a obrir-se; en aquest sector, rep, per la dreta, la vall de Cornellana i, més a l’oest, al peu d’un contrafort del Cadí, es troba el poble de Fórnols de Cadí. Després de Montargull passa per Sorribes de la Vansa, on conflueix amb el riu Fred, que davalla de la serra de Port del Comte (vora el qual hi ha els llogarets de Pardines i de Sant Pere); aigua avall, i també per l’esquerra, hi conflueix la vall on hi ha el poble d’Ossera, i vora la caseria de la Barceloneta, per la dreta, la llarga vall del riu de Bona, que davalla del Cadí i on es troben els llocs d’Andraén, Banyeres i Sisquer. Aigua avall, al peu del coll d’Arnat (al camí de la Vansa a la Seu d’Urgell) i del llogaret de Colldarnat, la vall inicia un llarg i profund congost, l' estret de la Vansa , fins a la confluència amb el Segre a l’hostal Nou, en ple congost de Tresponts, després de 32 km de recorregut. En aquest sector de la vall, el riu de la Vansa és termenal dels municipis de Tost, a la dreta (amb el poble de Montant situat damunt l’altiplà que domina l’engorjada vall), i els d’Alinyà (amb els antics termes de Caferna, Forns i de Sant Ponç) i de Fígols d’Organyà.