vall de Viu

Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera: entre el coll de Sas (1 480 m), al N, i el pla de Corroncui (1 235 m), al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera (el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt.), de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües. La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi del Pont de Suert i, a la vall afluent d’Erta, un petit sector del de Benés. El curs més baix del riuet de Viu, després de l’aiguabarreig amb el riuet de Peranera, rep també els noms de riuet del Convent o de Gironella.