vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles

© Fototeca.cat

Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.

Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot. La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès (W), el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral (SW), i el horst de la baixa Garrotxa: serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba (E). La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana (NW-SE), però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa. Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne les fondalades amb laves basàltiques. Els ecos d'aquest vulcanisme persistiren fins al segle XVI. La profunditat de la vall (de 370 a 500 m alt., en contrast amb els 1.000-1.150 del Cabrerès immediat) l'arrecera dels vents del N, i assegura les collites de cereals, farratge i blat de moro dels fèrtils sòls volcànics. Les viles de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles (Garrotxa) i d'Amer (la Selva) viuen de l'agricultura i les indústries (tèxtil, alimentària i de la fusta).