Vallada

Vallada

© Fototeca.cat

Municipi de la Costera, a la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana, al NW, i la serra Grossa, al SE, que s’alcen amb forts pendents i entre les quals corre el riu, en direcció SW-NE.

L’àrea no conreada ocupa el 70% del total, i comprèn unes 4 000 ha de pinedes a la muntanya. Els conreus es localitzen a la vall, amb predomini del secà (1 300 ha) sobre el regadiu (115 ha); al primer hom conrea oliveres (700 ha) i vinya (200 ha); el regadiu se centra en el taronger (70 ha). La indústria s’ha especialitzat en el moble de vímet, la principal activitat econòmica. El 66% de la població activa treballa en la indústria i només el 8% en el sector primari. La vila (3 236 h agl [2006], valladins ; 291 m alt.) és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa. L’església parroquial actual (Sant Bartomeu) fou bastida al s. XVIII. El lloc és d’origen islàmic (el castell de Vallada , del qual hi ha restes, és esmentat ja en la Crònica de Jaume I), i fou donat pel rei a Bernat de Bellvís (la carta de població és del 1289). El 1319 fou donat a l’orde de Montesa, que hi establí una comanda (la senyoria estigué reservada a la cambra magistral de l’orde).