Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià. Pis geològic creat per M. Crusafont i J. Truyols (1952) utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres (Sabadell) com a criteri de correlació estratigràfica. La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari. Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar. La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques. D’altra banda, persistiren les faunes autòctones producte de l’evolució del Miocè mitjà, com el rinoceront Aceratherium i els cèrvids Euprox, Dorcatherium i Micromeryx, que convisqueren amb les nouvingudes girafes Decennatherium. El depredador Amphicyon coincidí amb els primers úrsids vinguts d’Àsia, com Indarctos i Ursavus, i el felí miocènic Pseudaelurus i el nimràvid Sansanosmilus, amb el nou depredador asiàtic Machairodus. La presència de tapirs, esquirols voladors, castors i del simi antropomorf Dryopithecus evidencia l’existència d’un bosc subtropical humit, de fa uns 10 milions d’anys, la comunitat floral del qual era la laurisilva, que avui es troba a les illes Canàries i en algunes regions de l’Extrem Orient. Era una comunitat vegetal mixta, rica en elements de flora subtropical, com Cinnamomum i Ficus, conjuntament amb altres de fulla caduca com Acer, Alnus, Fagus, Populus, Quercus i Salix.