Fou en altre temps territori independent i senyoria (segles XIV-XIX) de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell. Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII. Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç. L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat. A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de forasters. L’església de Sant Pere de Vallhonesta és un monument d’arquitectura romànica. La part més antiga, amb l’absis decorat a la manera llombarda, data del segle XI i té afegits dels segles immediatament posteriors. El més curiós d’aquest temple és l’esvelt campanar d’espadanya, de dos pisos, amb quatre grans finestrals, sense campanes. L’1 de maig s’hi celebra un aplec on es reparteix un panet beneït.