El nom (valah) els fou donat pels pobles germànics veïns. La seva història posterior forma part de la història dels Països Baixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica. Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals (foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc.). Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs. Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un moviment (flamingantisme) que, juntament amb llur auge demogràfic, anà fent minvar el predomini való. Això feu que els valons creessin també un moviment, dirigit per la Fédération Wallonne, bé que no assolí tanta força com el flamenc.
L’ocupació de Bèlgica en ambdues guerres mundials per part d’Alemanya comportà una discriminació dels valons, sobretot en l’aspecte cultural. Posteriorment, la majoria numèrica flamenca (deguda a una taxa més gran de natalitat i a una recuperació lingüística) i la crisi de la indústria valona menà a un envigoriment del moviment való, popular, federalista i radical, que els anys seixanta provocà diverses vagues i manifestacions —sovint contestades pels flamencs— i algunes crisis polítiques, com ara la que feu caure el govern Boeynants (1968). En aquest moviment es destacaren les organitzacions Front Démocratique des Francophones (creat el 1964) i Rassemblement Wallon (creat l’any 1968). Posteriorment, la tensió flamencovalona ha continuat dominant la vida política belga, fins al punt d’arribar a amenaçar-ne la integritat territorial. Per tal de resoldre el conflicte, el 1993 hom dugué a terme una reforma constitucional per la qual Bèlgica esdevenia un estat federal que comprenia les regions de Brussel·les (bilingüe), Flandes i Valònia.