La capital és Crépy-en-Valois. El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois. L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França (mort el 1102), fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois. En morir sense fills (1168) el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet (muller del comte Felip I de Flandes), es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt (1183) pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que Lluís IX el donà al seu fill Joan Tristà de França, que morí (1270) sense fills, i aleshores fou de nou reunit a la corona. El 1284 el rei Felip III el cedí al seu fill Carles de França (mort el 1325), que esdevingué comte Carles I de Valois. El 1328 el seu fill i successor esdevingué rei Felip VI de França, el qual, tot seguit, cedí el comtat al seu fill, Felip de França, duc d’Orleans, mort el 1375 sense fills, per la qual cosa retornà a la corona. El 1402 el territori fou segrestat de la corona reial i erigit en apanatge pel rei Carles VI per al seu germà Lluís de França (mort el 1407), duc d’Orleans. Reunit a la corona el 1498, en pujar al tron el duc Lluís II, fou tornat a donar (1630) pel rei Lluís XIII al seu germà Gastó de França, duc d’Orleans. Des d’aleshores fou un dels títols de la casa ducal d’Orleans fins que foren suprimits els apanatges (1790).