Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut (per a sintetitzar proteïnes corporals) en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió. Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió. La proteïna “perfecta” té un VB 100. En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals (la millor és la d’ou de gallina), a diferència de les vegetals, malgrat que hi ha proteïnes vegetals, com les de soia i d’arròs, d’un VB elevat. Barrejant diverses proteïnes vegetals (àdhuc de VB baix), el conjunt pot assolir un VB alt per complementació, puix que l’aminoàcid limitant, és a dir, el més deficitari dels essencials en cada proteïna, no és sempre el mateix.
m
Alimentació