Jacob van Loo (Sluis, Zelanda 1614 — París 1670) fou retratista de l’aristocràcia parisenca. Abraham-Louis van Loo (Amsterdam 1656 — Niça 1712), fill de Jacob, fou pintor decorador. Jean-Baptiste van Loo (Ais de Provença 1687 — 1745), fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història; treballà a París (Retrat eqüestre de Lluís XV) i a Londres (Retrat de H. Walpole). Charles-André van Loo, anomenat Carle van Loo (Niça 1705 — París 1765), germà de l’anterior, treballà a Roma (Glorificació de sant Isidor, per a l’església de Sant'Isidoro) i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li encarregà la decoració del seu palau amb temes de Gerusalemme liberata; a París (1735) excel·lí especialment en la pintura religiosa (sis pintures sobre la Vida de sant Agustí, 1748-53; església de Notre-Dame-des-Victoires), i fou pintor del rei (1762). Louis-Michel van Loo (Toló 1707 — París 1771), fill de Jean-Baptiste, fou primer pintor de Felip V d’Espanya (1735-52), retratista (Família de Felip V, 1743; Museo del Prado, Madrid) i pintor de mitologies: L’educació de l’amor per Mercuri i Venus (Academia de San Fernando, Madrid). Charles-Amédée Philippe van Loo (Rívoli 1719 — París 1795), germà de l’anterior, fou pintor d’història i mitologies; al servei de Frederic II de Prússia, fou decorador dels palaus de Berlín i Potsdam.