vapor

m
Transports

Vaixell de vapor creuant les aigües del riu Mississipí en una il·lustració del segle passat

© Corel Professional Photos

Vaixell de vapor.

Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin (1647-1714) proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol (màquina de vapor) per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes. Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir. El 1736 el rellotger anglès Jonathan Hulls (1699-?) obtingué la patent del que és considerat el projecte més antic d’un veritable vapor, basat en la utilització de la màquina de Newcomen emprada per a extreure l’aigua de les mines, que movia una roda de paletes instal·lada a la popa de l’embarcació. Aquest vapor fou assajat, també sense èxit, al riu Avon. Des del 1770 fins al 1816 foren efectuats a l’Estat francès, amb diferents resultats, diversos intents de navegació de vapor. En la mateixa època els nord-americans obtingueren resultats ben diferents, el primer definitivament reeixit dels quals, el 1787, degut a l’inventor James Rumsey (1743-92), remuntà el riu Potomac a una velocitat de quatre nusos. La màquina de Rumsey accionava una bomba molt potent que llançava un corrent d’aigua per la popa, de manera que l’embarcació avançava per reacció. El primer servei regular amb vapors moguts per rodes de paletes és degut a l’inventor nord-americà John Fitch (1743-98) i fou establert a l’estiu del 1790 entre Filadèlfia i Newton. Des de llavors, l’evolució fou contínua, i el 1894 fou construït el primer vaixell amb turbines de vapor, l’anglès “Turbinia”, gràcies a les investigacions, invencions i realitzacions que en el terreny de les turbines de vapor efectuaren l’enginyer suec Gustaf de Laval (1845-1913) i l’enginyer britànic sir Charles Algernon Parsons (1854-1931). Als Països Catalans el primer vaixell de vapor fou el Delfín , construït als tallers Nova Vulcà, de Barcelona (1836), i assajat l’estiu d’aquest any al port de Barcelona. El 1837 s’inicià el servei marítim entre Barcelona i Palma, amb un viatge setmanal en vapor, establert per l’Empresa del Vapor Mallorquí, creada aquell mateix any. El 1843 es constituí una Empresa de Vapors per l’Ebre. L’aparició de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855) implicà la construcció de vapors en major escala. Amb tot, el volum comercial de la marina catalana era massa limitat per a permetre l’aparició de grans empreses de navegació de vapor, i només Antoni López i López assolí de crear una companyia important, anomenada més tard Companyia Transatlàntica. Uns quants anys abans, la Companyia de Vapors Tintoré havia inaugurat (1852) el servei regular entre Barcelona i Alacant. També es destacaren, els anys de l’anomenada Febre d’Or , algunes empreses marítimes com la Companyia Catalana de Vapors Transatlàntics (1881) i la Companyia de Transports Marítims (1882). Al País Valencià s’establiren línies de vapors de càrrega per a l’exportació de la taronja a Anglaterra. El 1860 fou construït a Anglaterra el vapor “Túria”, per a aquesta finalitat, i el 1873 s’establia la línia regular València-Hamburg. Josep Campo i Pérez es destacà com a navilier, i cap als anys 1880 disposava d’una flota de vint-i-cinc vapors. El 1884 fou fundada també la Companyia Valenciana de Navegació, de Joan Josep Síster, que es fusionaria, alguns anys més tard, amb la companyia Larroda Germans.