variació

f

Astronomia

Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anul·la als instants dels canvis.

Aquest fenomen fou descobert per Tycho Brahe el 1582, i la seva justificació teòrica fou feta per Newton. El període de la variació coincideix amb el valor d’una semirevolució sinòdica, i l’elongació màxima que pren la Lluna respecte a la seva posició teòrica és de 39'30’. Aquesta magnitud correspon a una separació de la Lluna de la seva posició normal en l’espai de l’ordre de 4 000 km. La causa d’aquesta pertorbació és la lleugera disminució de l’atracció gravitatòria que afecta la Lluna quan és a les sizígies o el lleuger augment d’aquesta atracció quan és a les quadratures.